Educación audiovisual

Avui a classe hem comentat el capítol 1, anomenat Educación audiovisual, del llibre Vídeo y educación. He fet un petit resum d'aquest capítol:

• Comença amb una introducció sobre les tres onades de canvi que ha experimentat la Humanitat (revolució agrícola, revolució industrial i l'era de l'electrònica o de l'aldea global). Aquesta tercera onada representa un canvi vertiginós i massiu. La imatge és avui la forma superior de comunicació.
• A continuació l'autor diu que davant d'aquest canvi tan vertiginós, l'escola es queda fàcilment desfasada, de vegades ancorada en el passat, encara en la segona onada. L'autor es lamenta que les escoles malgasten energia per preparar els alumnes per un món que ja no existeix. De vegades, els joves acaben l'escola sense una preparació per a l'ús racional de les noves tecnologies.
• Després parla de la por al canvi que experimenten alguns mestres que pensen que està en perill la lletra impresa; aquesta por pot portar l'escola a la inadaptació.
  L'autor dóna algunes xifres per justificar les seves afirmacions anteriors. Per exemple, diu que el 80% de la informació que assimiles els adolescents espanyols de 12 a 15 anys els arriba a través dels mitjans de comunicació de masses i de la interacció social i només un 20% de l'escola. A més, d'aquest 20 % només dues dècimes parts els serà d'utilitat per a la seva vida futura.
• A continuació parla del "nou home" d'aquesta nova era, que fins i tot utilitza de manera diferent el seu cervell, ja que amb la nova manera de rebre la informació treballa més l'hemisferi dret, el de la imatge visual, la lògica i el raonament, que no l'esquerre que controla la lectura, l'escriptura i el càlcul.
• També parla de una nova manera de conèixer, ja que l'aparició de les noves tecnologies altera les formes de pensament i d'expressió, en les pautes de percepció i en la proporció dels sentits.
• També es desenvolupa un nou llenguatge, diferent de l'anterior, que ara s'expressa de manera audiovisual. Aquesta forma d'expressió mobilitza la sensibilitat, la intuïció i les emocions. Finalment l'autor considera que els nens creixen en l'absurd de viure un món a l'escola amb instruments de fa 50 anys i un món totalment diferent fora de l'escola amb un bombardeig d'imatges.

Penso que l'autor té raó, encara que potser la situació no és tan greu com l'explica. L'escola ha d'adaptar-se als nous temps i ho fa, encara que no pot seguir el ritme vertiginós del progrés de les noves tecnologies.